Les Animalades de l’alex

Totes em miren.
Ningú havia aguantat aquí 3 dies sencers.
Em sento una marginada.
Diuen que estic més grassa que les altres però no m’ho sembla.
Tincs ganes de marxar d’aquí.
3 dies, es riuen de mi.
Per fi, s’obre la porta.
M’hi apropo amb dificultats,
potser si que soc més gran de lo normal.
Enfilo la sortida.
Merda! Quedo trabada.
La porta es massa petita.
Si! Empenyeu-me des-de darrera!
Per fí, surto, veig la llum
Em preparo pel picat, porto hores assajant aquest moment.
Picat perfecte, cap al fons sense esquitxar.
Merda! Quedo trabada…

El truny, la precuela. A 29 d’agost de 2007.

Havia disparat 3 cops, però no havia aconseguit eliminar-la.
Sempre recordaré aquella cara deforme observant-me.
Després de 3 cops encara li quedava mig cos sencer.
Ningú havia aguantat mai 3 cops, però era de campionat.
Havia format part de la meva vida, però ara ja no em servia.
Em va saber molt greu, però ho vaig haver de fer.
Vaig tornar a tirar la cadena i per fí va desaparèixer.

Truny, a 28 d’agost de 2007

.flickr-photo { border: none }.flickr-yourcomment { }.flickr-frame { text-align: left; padding: 3px; }.flickr-caption { font-size: 0.8em; margin-top: 0px; }

obsessions, originalmente cargada por alexsantalo.

Necessitava airejar la ment i les mans una mica de la feina. Així que recorro a un dibuix obsessiu que m’agrada fer de tant en tant. Es part del meu mon de material d’oficina.

Si volen poden seguir parlant de la castració.

Aquest migdia, mentre degustava les gambes que ha portat el meu sogre de Palamós, unes 15 me n’he fotut, he vist a la tele que s’està debatint el tema de la castració química als violadors. Diuen que es una tècnica invasiva que crea seqüeles psicològiques. Be, els violadors crec que també fan servir tècniques invasives i amb seqüeles psicològiques. Així que per mi, endevant.
Tot i que hi ha altres formes de mantenir-los allunyats de la societat, cadena perpètua, i a currar en alguna cosa productiva per pagar-se l’estància a la presó. Si, potser hauriem de parlar de reinserció i readaptació a la societat. Però tinc molts dubtes sobre aquest tema, i molt més en el cas dels violadors. Em sembla que si algú es capaç de cometre un crim prou greu per anar a la presó, quan surt la vida no el somriurà massa, per ser un ex-convicte, així que no les tinc totes de que no torni a actuar.

Un altre tema es el que he llegit a internet. A Colombia volen fer servir la castració química amb els capellans per evitar les temptacions de la carn. Els capellans també fan servir tècniques invasives i amb seqüeles psicològiques. Es una forma un pel exagerada de acomplir el vot de castedat, i deu haver-hi altres sistemes. Però també tinc els meus dubtes.

Mala época para los blogs. Poca gente, y pocas ideas; el calor hace estragos. Así que en respuesta a alguna petición, cuelgo un video de los Python realmente espectacular.

Tampoco me gustaba ver el post de Wieringo cada vez que se abria el blog…

Per la majoría de vosaltres aquest post no tindrà cap sentit. Però ho havia de fer. Ha mort Mike Wieringo, un dels dibuixants de còmic que més m’havia influenciat en el meu estil. 44 anys, vegetarià i esportista, i tot això no li ha servit per salvar-se d’un atac de cor.

Des d’aquí el meu record a un dels dibuixants de còmic que més bon rotllo desprenía als seus dibuixos.

.flickr-photo { border: none }.flickr-yourcomment { }.flickr-frame { text-align: left; padding: 3px; }.flickr-caption { font-size: 0.8em; margin-top: 0px; }

Super Mario acechando a Goomba, originalmente cargada por alexsantalo.

En Mario es un cabró que s’amaga darrera les cantonades per agafar als enemics per sorpresa.

.flickr-photo { border: none }.flickr-yourcomment { }.flickr-frame { text-align: left; padding: 3px; }.flickr-caption { font-size: 0.8em; margin-top: 0px; }

santacos1, originalmente cargada por alexsantalo.

Necessitava penjar algo ja, m’estava passant del cupo de comentaris. Així que un breu dibuixet / composició fotogràfica que vaig fer en una estona ahir.

.flickr-photo { border: none }.flickr-yourcomment { }.flickr-frame { text-align: left; padding: 3px; }.flickr-caption { font-size: 0.8em; margin-top: 0px; }

Punisher b/w, originalmente cargada por alexsantalo.

Últimament tinc poques ganes d’escriure i ganes de dibuixar.

Així que ja sabeu que us toca.

Llegeixo atònit una noticia al web de “El País”, a on es diu que la Sagrada Família no té permís d’obra.

“Las obras del templo de la Sagrada Familia se realizan sin ningún permiso de obras cursado por el Ayuntamiento de Barcelona. La legalidad de los trabajos en curso se ampara en un silencio administrativo del año 1885, cuando Antoni Gaudí pidió al consistorio una modificación al permiso de obra solicitado en 1883, poco después de colocarse la primera piedra”.

Flipant es deu haver quedat l’encarregat de la obra quan va arribar la inspecció:
- A ver, lo papele de la obra.
- Pues me pilla en mal momento, el encargado está rezando.
- ¿Y el arquitecto?
- Se lo llevó por delante un tranvia.
- Maldito Tram Baix…

I ara que fem? A terra?

La veritat es que sería una putada, porten molts anys amb el tema com per que ara, un tràmit burocràtic se la carregui. Però es clar, si per fer una petita modificació a la façana s’ha de demanar un permís d’obra, que hauria d’haver fet en Subirachs? No està fent una petita modificació, s’está carregant tota la planificació inicial. Ens está fotent uns Stormtroopers allà a la seva façana que no enganxen gens.

Però es clar, tots hem de complir les normatives i les lleis, i més tal com està ara el tema de la vivenda. Doncs au, a terra i fem pisos de protecció oficial.