L’altre blog em fa anar de cul, ja sabeu, una vinyeta cada dia; i em treu temps per fe xorrades per aquest. I aquest vespre que tinc temps, m’en vaig de concert. A veure a aquest crack; Pascal Comelade.
Arxiva a la Categoria 'Uncategorized'
Fem una mica de recompte dels llibres que van caure en les meves mans ahir:
El Sindicato del Policía Yiddish de Michael Chabon.
Aquest va caure per què ja havía llegit el seu gran llibre “Las Asombrosas Aventuras de Kavalier y Clay”, i m’agrada molt el toc comiquero de Chabon a les seves històries. Aquest parla d’un mon on no s’haguès creat l’estat d’Israel després de la Segona guerra mundial, i els jueus viuen a una zona dels Estats Units. Aventures policiaques a un mon alternatiu.
Judici Final de Ferran Torrent
El final de la trilogía de “Societat Limitada” i “Espècies Protegides”. A veure com acàben les aventures de Joan Lloris, que es Disposa a ser alcalde després de tenir èxit al València CF. Més intrigues polítiques i merdes esportiu de la mà del gran Ferrant Torrent.
Ara parlo jo, d’en Carles Rexach
Aquest l’he agafat perquè segur que es passa una bona estona llegint-lo. He d’inpregnar-me una mica de la filosofía de vida d’el Charly, més que res per relaxar-me una mica.
- Àlex, com hes que hastinhut això un pel abandonat aquests dies?
- Bah, quina merda. He estat sense internet a casa.
- I això?
- Es una història un pel curiosa, ja la explicaré quan es solucioni.
- Llavors, ara des de on escrius?
- Des de la feina, però la connexió d’aquí també va i be, així que es el tercer cop que escric això a veure si es puja d’una vegada.
- Vol dir això que tornes a postejar amb freqüència?
- No, vol dir que estava fart de veure el “de bolos”
Fe de rates:
En català correcte mai direm “va i be”, direm “va i ve”.
Mai direm “hastinhut”, direm “has tingut”.
I mai direm “solucioni”; direm “arregli”
Este viernes actuo en Casa Fórceps.
Hi ha dues classes de persones; aquells que quan marxen d’un restaurant desitjen “bon profit” a les taules veines, i els que no.
PD. No country for old men està MOLT bé.
Em trobo amb un dilema. En aquest blog s’ha arribat a parlar o postejar sobre gairebé qualsevol cosa. Però això es un problema, ja que cada cop que em proposo a escriure em trobo que tinc un ventall massa ampli de temàtiques a tocar. He parlat de cinema, fricades, còmics, tecnología, temes més seriosos o política, religió, penjar dibuixos, anècdotes personals, històries absurdes, etc.
Però, qué es el que més us agrada d’aquesta casa? M’agradaría saber de quina temàtica preferiu que tractin els posts en general. Evidentment tinc la opció de tirar endevant fent el que em doni la gana. Però no estaria de més saber que li agrada més a l’audiència.
Gràcies pel feedback.
He obert un nou blog, petit i sense aspiracions d’exit; vaja com aquest. Caricatures de futbolistes amb nous estils que estic provant. Aquí el teniu.
Ja torno a ser aquí, d’aquí a uns díes resum de temes vacacionals i recuperació de ritme. Ara, a la dutxa!
.flickr-photo { border: none }.flickr-yourcomment { }.flickr-frame { text-align: left; padding: 3px; }.flickr-caption { font-size: 0.8em; margin-top: 0px; }
Senyors, senyores, si tot va be, avui començo les meves vacances-no-remunerades; o díes en els que no treballo i descanso una mica.
Durant aquest últim any, o des de les meves últimes vacances, aquest blog sembla haver-se consolidat una mica entre la vostra ruta habitual, i us estic molt agraït, a tots. Aquests dies, si trobo connexió o idees potser postejo alguna cosa, però no es la meva intenció, només ho faré si la temptació es irresistible.
Així que aquí els deixo el meu cervell, organ que espero no haver de fer servir massa aquests díes, i deixar-me portar més per sensacions que una altra cosa.
Totes em miren.
Ningú havia aguantat aquí 3 dies sencers.
Em sento una marginada.
Diuen que estic més grassa que les altres però no m’ho sembla.
Tincs ganes de marxar d’aquí.
3 dies, es riuen de mi.
Per fi, s’obre la porta.
M’hi apropo amb dificultats,
potser si que soc més gran de lo normal.
Enfilo la sortida.
Merda! Quedo trabada.
La porta es massa petita.
Si! Empenyeu-me des-de darrera!
Per fí, surto, veig la llum
Em preparo pel picat, porto hores assajant aquest moment.
Picat perfecte, cap al fons sense esquitxar.
Merda! Quedo trabada…
El truny, la precuela. A 29 d’agost de 2007.
Diuen