Quan un deixa de treballar per una tercera persona o empresa i es posa a treballar pel seu conte s’embarca en una aventura força emocionant. Emocionant no sempre es positiu. Faig servir la paraula per dir que vius més emocions, positives i negatives, quan tu mateix prens els riscos i has d’acceptar les responsabilitats.
Be, de moment, avui en dia han augmentat el nombre de responsabilitats a acceptar que riscos a prendre. El risc principal es, tant treballes, tant guanyes; i això a la majoría de feines no passa, tu cobres t’escaquegis o curris al 100%. Lo fotut ve amb les responsabilitats.
Fa uns mesos vaig fotre una cagada, i no em costa gens acceptar-ho, ni ara ni quan va passar. Aquesta cagada em va suposar unes despeses econòmiques que, be, es van poder assumir. Les difícils d’assumir son les seqüeles que queden. Hi ha nits que te les passes pensant en si has fet la feina sense deixar-te cap pas o si no t’has equivocat en res, fa poc vaig arribar a l’extrem de llevar-me a mitja nit a repassar unes coses que havia d’enviar i no em deixàven dormir. I estàs esperant la trucada que et diu: “hi ha un problema”.
Tot això es deu també a la meva naturalesa pessimista i complicada, però un accepta que es tracten dels riscos que s’assumeixen a l’estar tu sol devant la barrera, sense ningú que et cobreixi les espatlles. Tot i que sempre hi ha gent disposada a donar la cara per tu.
Ara ho rellegeixo i no se perquè coi escric això, em recorda a aquells posts de fa anys parlant de l’insomni. Però be, ja que ho he escrit, i feia temps que no actualitzava, ho penjo.
Vas decidir el que creies millor i has tirat endavant. Tothom té moments millors que altres i això de la “cagada” es el pá nostre de cada día, a tots els nivells i treballis per tú o per un altre. Però tot això ja ho saps.
Ja fa molts anys algú em va explicar la diferència entre ser pessimista i ser responsable. Planteja-t’ho i estic convençut de que et quedaràs més tranquil.
Dormir bé es molt important. Pregunta si pots fer i si et cal fer alguna cosa.
Una vegada vaig llegir que l’Anquetil, aquell francès tan bo, quan es va retirar explicava que el més important per guanyar un Tour era dormir bé, i que ell es fotia cada nit abans d’anar a dormir, i en plena carrera, una copeta de xampany. El periodista li va preguntar: “¿i el metge de l’equip que en pensava d’això”?. I l’Anquetil: “ah, no en tinc ni idea”.
hawhaw
Dormir bé és molt important.
A mi també em passa com a tu. Per intentar minimitzar-ho, tinc un parell de llistes on apunto totes les coses que he de fer (tant de feina con de no feina).
I això d’assumir responsabilitats tot sol per desgràcia també passa a moltes empreses on et llancen als lleons, normalment sense cap formació i sense que ningú et supervisi ni es co-responsabilitzi de la teva feina. L’important crec que és tenir la consciència tranquil.la.
El problema ve quan per més be que ho facis, sempre surt alguna cosa inesperada. Pot no ser responsabilitat meva, però pateixo igual.
I a més, soc culé.
És que cal ser molt valent Àlex.
Tu ho ets.
Els valents són aquells que fan el que cal fer, encara que estiguin cagats.
Besotes de bonaniiiiiiiit!
El patir per si has fet una cosa bé o malament és un signe de responsabilitat. Et podria passar el mateix treballant per un altre igual que persones que treballen per a elles mateixes descansen tranquilament fotin el que fotin. Ànims i ja saps que ho hauran dit 40 vegades, però és veritat, només el que treballa s’equivoca.
Dedueixo pel teu post que ets una persona força responsable. I la responsabilitat té aquestes coses, ens hem de mirar les coses vàries vegades per tenir la certessa que estan ben fetes.
Vas fer un pas amb l´emancipació laboral, amb els seus aventatges i les seves contres.
Amb el temps aprendràs a viure amb aquesta càrrega a sobre.
Dintre de un mes mes o menys, et fare una proposta que t´agradará.
No t´adelantare res.
Ara ja m’ha posat nerviós.
Adelanta, cabrit!
Jo, que he treballat pel meu compte molts anys, sempre he tingut una assegurança de Responsabilitat Civil. Al menys saps que si un dia fas mal de debó a algún client, l’assegurança pagarà els desperfectes. T’asseguro que això et deixa dormir molt més tranquil.
A mi em passa una mica el mateix, no t’hi capfiquis, “fes el que creguis que has de fer” em deia la meva mare, no especificava, el que creguis que has de fer segur estarà be; rectificar, llevar-te a la nit per repassar el que s’ha fet, etc….si creus que ho tenies que fer, ben fet està….fàcil, i a dormir !!!
Jo treballo per a altres i tinc els mateixos problemes.
La responsabilitat, la maleIda responsabilitat que m’impedeix relaxar-me molt sovint i que em fa rumiar i rumiar per si l’he cagada…
El pitjor és que he arribat a un punt en què em sento resposable de coses de les que no en sóc. I va a més.