… dónen per molt.
Dissabte vam haver de passar unes 6 hores a les sales d’espera d’urgències a l’Hospital Esperit Sant, a Santa Coloma. No es res greu, només un refredat fort amb molta tos, i jo anava d’acompanyant. Però em vaig adonar de que 6 hores donen per força coses i anècdotes.
La gràcia es que només arribar ens van agafar, la espera va venir després a l’hora de fer unes plaques.
El temps el vaig matar bastant en llegir. Mentre la pacienta dormía vaig agafar la llibreta i vaig amagar’m-hi al darrera i amb el boli vaig intentar captar una mica el mon hospitalari.
Primer vaig poder fer 3 vinyetes noves de Papelomondo, que aviat trobareu a la Universal, i després, converses estranyes.
D’entre les més curioses, la un home i dona grans, que semblàven amics o coneguts que coincideixen a Urgències. Aquest parell feia servir mol l’eufemisme per parlar. El millor un que va anar a la llibreta.
- ¿La Carmen sigue tan hermosa? - pregunta ell
- Si, más que yo. Y mira que yo estoy… - respon ella.
Aquí vaig deduïr que la paraula “hermosa” es refería a “gorda”. Que maco es el vocabulari humà.
Després el metge. Feia molt de temps que no sortía content de una visita mèdica. I com que sempre ens queixem d’ells, crec que també cal dir-ho quan et sents ben tractat. Un paio de l’est, pel cognom acabat en -escu. Simpàtic, amb interés per pillar el que podía quan li parlàvem en català, i que va esplaiar-se a explicar símptomes possibles i funció dels medicaments. A més, amb bon sentit de l’humor, ja que no va dubtar a corroborar les meves insinuacions de que amb whisky es cura tot. Vam estar una estona xerrant amistosament sobre com es curàven aquests refredats abans, amb begudes, plantes i xarops varis. Però a l’hora de la veritat, pren-te els medicaments que et diu el metge. En resum, qua després de 6 hores, ens vam sentir ben tractats.
I val a dir que l’hospital de l’Esperit Sant, recentment reformat, es potser l’hospital més maco i modern que hagi visitat.
esboços de sala d’espera
Diuen