… que treballo aïilat de la societat.
Farà un any que em vaig aventurar al negoci de dissenyador en solitari, com a autònom.
Un any que ha passat molt més de pressa del que em pensava. Bé, hi ha hagut mesos que han passat més de pressa i d’altres més a poc a poc. Moments d’anar de cul, i els pitjors, els moments en que el nivell de feina baixa tant que et replantejes el deixar-ho. Però acava repuntant, o això esperes sempre.
Aquest any es presenta molt diferent, m’hauré de moure molt més i fer de comercial, activitat per la qual estic tan dotat com per la física quàntica. Complicat, però necessari per menjar.
Però sens dubte, el més complicat de tot ha estat treballar sol. Hi ha hagut dies en que he parlat per primer cop a l’hora de dinar, i es fa força complicat mantenir-se civilitzat o sociable.
Però en resum, una aventura interessant que m’ha servit per coneixer-me una mica millor.
Seguirem informant.
Sort pel que vindrà!!! Jo treballo en una oficina i la música em permet aïllar-me una mica. Això si, sempre trobes companyia per fer un cafè. A vegades desitjada i a vedades forçada…
Estaria be que expliquessis com t´ho fas per buscar clients.
Felicitats!
A mi em sembla el millor treballar a casa, al teu ritme, amb els teus horaris, sense ningú que et faci perdre temps. Només has de ser una mica organitzat i responsable. Alguns desavantatges té, és clar, però per a mi són mínims. (També ajuda el fet que sóc un asocial compulsiu quan es tracta de concentrar-se en la feina).
Per molts anys!!
Be, el problema es que els meus projectes precissen bastant seguiment per part del client, així que faig més o menys els mateixos horaris que les agències per les que treballo.
Chiringui, de momento todo el curro que he hecho este año viene de contactos que hice estando en la agencia de markéting en la que estaba. Pero toca salir a por más.
La vida és una aventura.
Crec que el més difícil ja ha passat Alex, ara ja tot et vindrà rodat!
A Palacete tenim tot un sistema muntat de chats i trobades per a que tu, treballlados autònom, puguis fer visa social tot i treballar a la madriguera.
D’això.. ja et vaig dir que entenia perfectament el que sents. Jo només treballo sol una tarda i m’agobio enormement.
Tst, i també sóc asocial. Però necessito veure els altres per fer d’asocial.
Interessants reflexions sobre aixó de treballar sol.
Mai he treballat sol excepte -normalment- quan he estat de viatje. Si les coses sortien bé l’estat d’excitació era tremendo i el dia sempre s’acabava amb un sopar exquisit i una gran passejada. Si les coses anaven malament em fotía un bikini i una cocacola a qualsevol cafetería, telefonava a la dona per dir-li que tot anava collonut i m’en anava a dormir a les 10.
T’en sortirás. I tant. I d’aixó de fer de comercial s’en aprén també, però al carrer. Com tothom.
A fer el carrer, doncs
Padre coraje, ets un padre coraje. Ànims i endavant. Molts t’envejem.
No m’envejeu, que no tinc res a envejar.
Com be dius Rai, es necessari veure gent per fer d’associal, el problema es que la gent que veig habitualment es qui s’emporta el rebre.
Joan, l’hauré de fer, l’hauré de fer.
Et sobra talent, Àlex.
Si, cada cop que cago el perdo a palades.
També soc molt elegant
Ja fa un any????
Moltes vegades també trobo a faltar el poder treballar amb més gent…quan sento parlar als que es queixen de l’ambient de la feina i tal em fa una miqueta de enveja…però després acabo reconoiexent que també soc una mica associal i que potser no podria dependre de nigú per fer la meva feina.
Lo de les onades de feina…sempre es així, Alex, ja ho veuràs…messos en els que no pots abaracar tanta feina i altres en els que comences a tremolar pensant que no t’ensortiràs…vida de autòmata, xaval!
Caramb !!, ves per on !!!.
Jo avui mateix m’he despedit de la feina de asalariat que tenia per a dedicar-me a ser autónom !!!, óbviament abans he estat tantejant els contactes, referències, i tal….molt bones prespectives, imagino que m’ho haurè de currar, però de moment tot son portes obertes i la veritat és que m’he maravellat de la resposta dels amics, coneguts i amistats d’aquelles de fa anys de no parlar-ne i que t’obren les portes…!!!. Ho agafo amb molta il·lusió , que crec que és bàsic perquè una cosa tiri endavant.
Jo he estat gestor de contes, assesor comercial o comercial ( no sé com se li diu ara ) en grans multinacionals de diferents sectors i la veritat hi estic fastigejat, veus passar cantitats ingents de diners i a l’hora de la veritat per a tu, que tu has currat, la propinilla que en diuen…
Si d’algo et pot servir la meva experiència ,o els meus contactes que he deixat a les diferents feines que he tingut ( més que res empreses -multinacionals i no- a les que he anat a vendre i oferir els diferents productes, depent el que facis et puc proporcionar telefons i noms amb qui parlar ) tant sols has de dir-m’ho, cap problema ! fes-m’ho saber al e-mail del meu blog, tu mateix ( no et cobraré pas res !!!! ).
I ànims, endavant i sense por…..sempre !!!
Jo he tingut dues feines: una al bar mentres estudiava i ara a unes oficines. Crec que em costaría adaptar-me a treballar sol. M’agrada la gent que m’agrada.
pues jo seria feliç. hem molesta la gent que hem molesta
Doncs a seguir acomplint anys !!!