Ahir a la tarda vaig anar a les Drassanes a veure la tant anomenada “Bodies”; la exposició de cadàvers. Hi anava amb la intenció de que m’agradés, si no no hi vas a aquestes coses. Primer de tot dir que està molt ben muntada de cara als aprensius. Quan entres el primer que trobes es un fèmur, i esclar, no es el mateix que començar per un fetus, un femur no pot molestar ningú, a menys que siguis la Pantoja.
Les primeres tires de carn que veus semblen més bacon que persona, i com es lògic, comences a dir tonteríes i ja no hi ha res que et pugui impressionar. Els munyecus semblen de plànstic, així que has de ser molt aprensiu per que et molesti.
La exposició en si està bé si tens algún coneixement de biología, o algún interés en veure com som per dins. Si tens més interés en els submarins queda’t fora, que hi ha una rèplica del d’en Monturiol.
Hi ha coses realment impressionants, i no parlaré dels ja clàssics pulmons de fumador o Scotch Britte negre. El sistema circulatori, no les rotondes, la sang, es impressionant. Es increible com n’estém tan plens de sang. Jo que en veig una mica i ja em gira el cap…
Però la part realment impressionant es la dels fetus. Estàn col·locats per ordre de creixement, 4, 5, 6 setmanes, etc; el de 10 setmanes em va mirar, tenen una cara de mala llet. Semblen un mostrari de monstres genètics, però no; només son xinesos.
Uns apunts per acabar.
Els xinesos per fora tots semblen igual, però per dins s’assemblen més encara!
Entenc perfectament en Tom Cruise, la placenta tenía molt bona pinta, a la planxa o a la brasa ha d’estar per llepar-se els dits. I no et dic ja amb allioli!
Diuen