Fa uns dies, repassava amb els meus nebots de dos anys els catàlegs de joguines que tenen per reis. Els miràvem, i em vaig adonar, gratament, que un d’ells coneixía al personatge Spiderman. Cada cop que el veia al catàleg, el senyalava i cridaba “Epideman!”. Suposo que ho feia perquè va veure que m’agradava.
L’altre dia van venir a casa. Al sentir que veníen, vaig agafar la meva màscara d’Spiderman, qui hagi vist el calendari que va fer El Chiringui sabrà de que parlo. Vaig rebre al fan de l’aràcnid amb la careta posada, i amb gran sorpresa va exclamar “Epideman!!”, però va flipar més quan me la vaig treure i em va veure la cara “Tiet!!”.
Ara es pensa que soc Spiderman. Quin remei, un gran poder comporta una gran responsabilitat.
Diuen