Les Animalades de l’alex

L’altre día vem tenim un dinar especial, així que vaig decidir que, aprofitant el forn de llenya que hi ha abaix al forn, faría “Garrinet al forn”.

Com que tenim un familiar carnisser, li vam demanar que ens en conseguís un a bon preu i grosset, que erem uns quants a dinar.

El vam anar a buscar, no estava gens malament, feia fins a peneta i tot allà estirat, amb els ullets tancats. El vam condimentar, no em pararé a especificar ja que ho va fer la meua senyora. Vam anar abaix, al forn i el vam posar dins, en teníem ben bé per 2 horetes. Aprofitaríem el temps per preparar l’amanida d’entrada i fer l’all i oli.
Però quan ens vam girar vem sentir uns cops que veníen de dins el forn.
Vam anar corrents i vam obrir la porta. I allà estava, dret, el garrinet, mirant-nos als ulls, amb cara de por.
Vam obrir la porta de pressa i el pobre va fer un saltironet per sortir.

Tal com va sortir ens va donar les gràcies. Cony! Parlava!

- Muchas gracias por salvarme de la quema.
- Conyo, parles castellano.
- Si, siento no poder desenvolverme en vuestra vernácula lengua.

Vam decidir pujar-lo a casa per fotre-li una dutxa per treure la brutícia i el pebre que duia a sobre.

Un cop sec vam anar a seure al terrat a xerrar una estona.

Ens va explicar que era en Borja, el porquet de Fernando Alonso que sortía a aquell anunci de la tele.
Es veu que l’aventatge que li porta Hamilton a Alonso a la classificació genral del mundial, estava tornant boig a en Fernando. El pilot no podia aguantar la pressió i estava derrumbant-se psicològicament. Feia díes que no dormía i cridava en Shumacher en somis mentre plorava i es feia les necessitats al llit. Ens va explicar que, fins i tot, ja no deixava entrar a casa ni el Lobato, el de Tele5, que es passava les nits plorant al porxo de ca l’Alonso perquè no podía entrar a recollir la pell seca que s’exfoliava en Fernando; cosa que a en Lobato el feia trempar, i després la venía a eBay.
En Borja estava cansat de tant drama, de plats volant de punta a punta pels atacs d’ira d’en Fernando i d’haver de consolar en Lobato que moquejava com un nen de 2 anys a qui li han pres el Teletubi.
Així que en Borja va decidir escapar-se. Va fugir corrents aprofitant que en Fernando feia vudú a un ninotet d’en Ken de la Barbie pintat de negre i vestit de pilot. En Lobato ho va veure i va intentar xivar-se a en Fernando; però aquest, es va pensar que era una maniobra d’en Lobato per entrar a casa de nou i li va disparar 3 trets amb l’escopeta retallada. Però quan en Borja no va assistir a les 5, a prendre el té, en Fernando va creure en Lobato i va sortir com a boig a buscar en Borja.
Anava enfollit, va pujar al McLaren i va sortir de 0 a 100 en 4 segons a perseguir el porquet.
Després de 3 hores de persecució, en Fernando va acabar atropellant en Borja; sense voler? No ens ho va saber dir. Però va decidir fer-se el mort i deixar que en Fernando fotés el camp. Estava molt dolgut.
De fer-se el mort es va quedar adormit i el van donar per difunt. El van caçar, i d’aquí al nostre forn.

Li vam preguntar que volía fer a partir d’ara, si es volia quedar amb nosaltres; ens va dir que no, que no podía viure en un lloc de menys de 300m2. Així que ens va agraïr el rescat amb 10.000ecus i s’en va anar a passar la nit a l’Hotel Arts.

Vam dinar amanida i truita de patates.

Cliqueu per sentir l’audio

Porto setmanes fent gestions amb el meu metge de capcelera per adoptar un germà.

Ja en tinc un, però no em serveix pel que el necessito. He aconseguit un germà siamés. Han injectat unes cèl·lules meves a una carxofa i la han tingut dins un tub d’assaig mentre ha anat creixent. Ara té gairebé la meva mida, 2 cames, 2 braços i un cap. La setmana que ve me la injerten al cantó esquerra del meu cos. Passaré a tenir un germà siamés.
Compartir la vida amb un clon que em penjarà del cantó, i del que mai més no em podré separar. I tot per tenir 2 mans mes per la feina. Últimament vaig força de cul i m’anirà molt be una ajuda que no hagi de declarar. Ni sou extra, ni dietes ni merdes. A nivell legal serem la mateixa persona, i així tindré algú amb qui parlar. La sort es que abaix ja tinc 2 ordinadors, així que la inversió es minsa. Be, una altra cadira per no estar apretats

La pudor a carxofa podrida que fa es una petita pega comparat amb els aventatges que tindré.

Sí, m’hauré de comprar la roba una mica més ample però…

Acabo d’arribar del super, hem anat a fer una mica de compra setmanal i només puc constatar que la cosa està molt malament.

Primer hem hagut d’esperar a que una senyora es decidís si triana Tena Lady o Dodot Adultos. La senyora es clar, ho havia de fer aturada enmig del passadís mentre escrutaba els 2 paquets per damunt de les ulleres. Per sort no ha tingut cap pèrdua durant la espera.
Un cop superat aquest obstacle ens hem trobat amb el clàssic carro abandonat. Per qui no el conegui, es un carro normalment ple de Xibeques, patates i sal de frutes que està aparcat allà, enmig del pas, sense amo a la vora. Be, l’apartarem a veure si podem fer una mica d’espai perquè passi el nostre. Però quan li poses la ma a sobre apareix una veu d’ultratomba dient: “Eeeehhh!! no te lo lleve!! ques nuestro!!” Digues-li alguna cosa, es capaç d’arrencarte el cap si li toques una Xibeca.
Be, ja queden menys passadissos per passar, però ah! no podía faltar! La senyora Pepeta i la Francisca del carrer de tota la vida estan petant la xerrada el passadís de les conserves. “Senyores, em deixen agafar unes llaunes?” ni cas. “Senyores que em deixen agafar la caballa?” ni cas de nou. “Senyores la puta caballa!!”. Per fi se’n adonen que estan molestant una mica.
Només ens queda un obstacle; la cua. Hi ha una filera i 2 caixes, la filera es divideix abans d’arribar a la caixa, però; quan decideixes que es el moment de decidir-te per una caixa? Si esperes molt el de darrera pensa que ja has triat i es dirigeix cap a l’altre caixa. La fórmula es ocupar el màxim d’espai possible i que no es pugui colar ningú.

La veritat es que cada cop està més difícil anar al super. M’instalaré unes aspes esmolades i unes pues a les rodes del carro per evitar problemes i anar cercenant turmells. Serà igual de difícil però m’ho passaré més bé.

.flickr-photo { border: none }.flickr-yourcomment { }.flickr-frame { text-align: left; padding: 3px; }.flickr-caption { font-size: 0.8em; margin-top: 0px; }

Punisher b/w, originalmente cargada por alexsantalo.

Últimament tinc poques ganes d’escriure i ganes de dibuixar.

Així que ja sabeu que us toca.

Llegeixo atònit una noticia al web de “El País”, a on es diu que la Sagrada Família no té permís d’obra.

“Las obras del templo de la Sagrada Familia se realizan sin ningún permiso de obras cursado por el Ayuntamiento de Barcelona. La legalidad de los trabajos en curso se ampara en un silencio administrativo del año 1885, cuando Antoni Gaudí pidió al consistorio una modificación al permiso de obra solicitado en 1883, poco después de colocarse la primera piedra”.

Flipant es deu haver quedat l’encarregat de la obra quan va arribar la inspecció:
- A ver, lo papele de la obra.
- Pues me pilla en mal momento, el encargado está rezando.
- ¿Y el arquitecto?
- Se lo llevó por delante un tranvia.
- Maldito Tram Baix…

I ara que fem? A terra?

La veritat es que sería una putada, porten molts anys amb el tema com per que ara, un tràmit burocràtic se la carregui. Però es clar, si per fer una petita modificació a la façana s’ha de demanar un permís d’obra, que hauria d’haver fet en Subirachs? No està fent una petita modificació, s’está carregant tota la planificació inicial. Ens está fotent uns Stormtroopers allà a la seva façana que no enganxen gens.

Però es clar, tots hem de complir les normatives i les lleis, i més tal com està ara el tema de la vivenda. Doncs au, a terra i fem pisos de protecció oficial.

.flickr-photo { border: none }.flickr-yourcomment { }.flickr-frame { text-align: left; padding: 3px; }.flickr-caption { font-size: 0.8em; margin-top: 0px; }

Yoda-Fresh, originalmente cargada por alexsantalo.

En Yoda promocionant el seu producte

Esta semana ha comenzado el rodaje de “Indiana Jones IV”, también llamada “En busca de la dentadura perdida”. Recordemo que al final Sean Connery no repetirá en el padre de Indy ya que parece más jóven que Harrison Ford.

Pero está de moda recuperar a viejos personajes gloriosos de los 80 para devolverlos a la vida.

Stallone recuperó a Rocky en la que dicen es de las mejores entregas de la saga. Otra cosa no, pero el bueno de Sylvester se habrá calmado un poco y centrado en su edad real. Y puede que si, que esa sea una película hecha para recaudar a costa de un personaje otrora popular, pero parece que tiene cierta calidad. Veremos que pasa cuando el mismo Sylvester estrene la nueva entrega de Rambo, creo que se llamará “John Rambo”. Hoy en dia ya no hay tanta película paramilitar como en los 80, así que veremos que hace con el personaje y como lo recupera.

No olvidemos también otros mitos de los 80 que llegan al cine. Transformers se estrena en breve. Las Tortugas Ninja vuelven a la gran pantalla en breve, modo animación. Otra saga chicle es también Star Wars, que aunque lleve una temporada calmada, seguro que vuelve con nuevas entregas, a cual más desastrosa.

Parece que es cierto eso de que todo vuelve, y en ciclos de 20 o 25 años. Volvieron los pantalones de campana, y ahora regresan el acid-house y Naranjito.

Mis propuestas són, los Cazafantasmas, Los Gremlins, y alguna nueva serie de animación de los G.I.Joe. Puede que los regresos no sean de gran calidad, pero nos traen buenos recuerdos de cuando éramos niños.

Aquest matí sentia a la ràdio que parlàven del Marketing olfactiu. Així com una empresa te una imatge corporativa; logotip, colors, tipografíes, etc; proposaven que es tinguès una olor corporativa.

Sabeu per què les fruiteries tenen els fluorescents de color taronja salmó? La llum d’aquest color fa que la fruita tingui millor aspecte. Ens costa més veure els defectes de les peces de fruita sota aquest color. No ens n’adonem perquè està fet de forma subliminal. Doncs ara imagineu que aneu a unes oficines i tenen una olor característica. Però una olor que, extranyament, enganxa molt be amb l’entorn o amb la idea o filosofía d’empresa. Donàven l’exemple d’una agència informàtica vasca amb el logotip d’una trainera. La olor que van triar era la de la fusta característica amb la que es fan les traineres vasques. Aquesta era una olor característica de la empresa, però imagineu que entreu a uns grans magatzems i a la secció de roba interior, i de sobte, una oloreta de hormones del sexe contrari us entren pels narius. Us faría comprar una roba més maca i/o cara? No em podeu contestar ja que no us n’adonarieu, la comprarieu i prou.

Ara; ho trobo una xorrada.

Ahir a la nit vaig anar a l’aeroport a recollir un amic que arribava de New York. En Woody s’estarà a Barcelona uns mesos per rodar una pel·lícula. Li hem areglat l’habitació dels convidats perquè s’hi estigui aquest temps. Al ser una persona tan humil no li molesta dormir al costat de la planxa. Com que es un personatge força conegut portaré un diari de les nostres andances mentres s’estigui per aquí.
Ens hem llevat d’hora, sobre les 11, he mirat si tenia correu de la feina, i com que no n’hi havía hem decidit fer un tomb per Barcelona. La vol conèixer be per decidir a quina zona fa el rodatge.

Doncs això, ens hem llevat, hem esmorzat, i sobre la 1 del migdia hem agafat el metro fins a la primera parada; el Raval. Hem estat voltant per allà caminant entre les ombres, el noi li te una mica de ràbia al sol i li molesta. Per allà hem visitat unes pensions per veure interiors. Li ha interessat la que ens ha ensenyat la Carmen de Mairena, i pensa que pot ser un bon lloc per que s’hi allotgi el personatge d’Scarlett Johansson. Després d’això hem anat a peu pel gòtic i ens hem aturat a dinar al Bar “O’Centollo Alegre”. Li ha agradat el menjar gallec al noi, sobretot l’Alvariño.

Ben dinat ens hem apropat fins al Fossar de les Moreres on ens hem fet una foto, no li agraden massa però l’he convençut. No ha acabat d’entendre el que li he explicat de que som una nació dins un estat, però que ells son una altra nació.
Després de la caminada li ha agafat rampa i hem agafat un taxi cap a casa. Ara està amb els peus a una galleda d’aigua amb sal. A la nit anirem a sopar a Casa Pepe, mític restaurant de prop de casa.

Us aniré informant de com va el rodatge de la peli.

Com ja us he dit, he obert una conta a Flickr. He penjat tots els dibuixos que podieu trobar al antic portafoli allà. Podeu accedir-hi aquí.