Us agrada la vostra vida?
Tranquils, no torno a tenir una crisi existencial. L’altre dia vam anar a veure “La vida de los otros”. La excel·lent pel·lícula alemanya. (2 eles geminades en una sola frase). La película es altament recomenable, i alhora, fa pensar; es un 2 en 1. Em va fer pensar en la vida del protagonista de la película. Un espia de l’Alemanya Oriental que es dedicava a trobar els traïdors al sistema socialista. Aquest personatge no te cap mena de vida, senzillament treballa i prou. Així que, mitjançant avança la peli, es va ficant tant en les vides de la gent que espía, que sembla que les visqui ell.
Això em va fer pensar en la vida que visc, o que vivim. Es plena? estem satisfets?. Sens dubte tots canviariem coses, però m’arriscaria a dir que més o menys tots estem contents. Però llavors, per què a la societat li interessa tant la vida dels altres? Puc entendre que a la gent li pugui interessar una vida plena, amb alicients i plena d’anècdotes; una vida viscuda. Però i la gent que surt als programes del cor? Està de moda ficar-se a la vida de gent sense interés pel simple fet de fer negoci, o de riure’s d’ells. Es comparable el que fa la premsa del “cor” amb el que fa el protagonista de la peli? Uns ho fan pel negoci, i d’altres per feina i ideals politics, però en el fons, es per guanyar-se la vida.
Per què agrada tant conèixer i ficar-se en la vida dels altres?
No vull dir res més de la pel·lícula, a banda de recomenar-vos que la veieu. I les reflexions de dalt, segurament no estan molt ben lligades ni pc estar-hi del tot d’acord; però són les que m’han sortit ara.
Diuen