Com sabreu alguns de vosaltres, hem passat el cap de setmana a Andorra. Un dels motius era anar a caminar una mica per la neu. Ens agrada fer excursions amb raquetes de neu, però no sabíem com ens trobaríem la muntanya.
Així que vam triar una caminada més aviat senzilla. Unes 3 horetes per arribar a uns llacs de muntanya. Ah, nota; anàvem amb la Fura.
Doncs ens vem trobar molta més neu del que ens esperàvem. De fet, les 2 hores i mitja que vam caminar, van ser sobre neu, enfonsant-nos fins els genolls de vegades.
Per nsaltres cap problema, a un ritme normalet vam anar avançant; però la Fura s’ho passava de puta mare. Però amb un problema. La neu i el gel suposen un problema si no portes botes i vas descalç. Així que a les 2 hores i mitja de camí, vam haver de tornar enrere degut a que se li començaven a obrir les potes. Es a dir, veiem uns petits rastres de sang per on ella passava. Així que, abans de que s’agreujés, mitja volta i cap avall.
No vam arribar als llacs, però ens ho vam passar força be. A més, la bèstia no havia corregut mai tant.
Au, no crec que us interessi massa,però jo us ho explico; que això es meu.
Diuen