Les Animalades de l’alex

Bona nit I benvinguts al nostre programa, Canvi Radical!

plas plas plas plas.

Aquesta nit tenim entre nosaltres la família d’en Toni Torracollons, que venen des-de Tarragona per veure els resultats dels canvis que els nostres especialistes han fet a en Toni.
Veiem per sobre la evolució d’en Toni. Com va arribar al programa?

“Quan en Toni va arribar als nostres estudis no sabía distingir entre Karl Marx i Maquiavel. Pensava que un logaritme neperià era una espècie de bolet, i no sabia cordar-se les sabates ell sol.”

Durant aquests 2 mesos que en Toni ha estat allunyat de la seva família, els nostres especialistes l’han estat tractant. Els nostres professors de la Compliutens University of Lillestrom, la CUL, han estat aquest 2 mesos educant en Toni. Es llevaba cada dia a les 5 del matí. Esmorzar lleuger, i de 5:15 a les 7 començava amb classes de Filosofía bàsica. De 7 a 9 feia ètica i protocol. de 9 a 11, Matemàtiques adaptades i origami II. d’11 a 11:20, esbarjo i esmorzar. I d’11:20 a 13h. Llengua, geografía i coneixements bàsics de llengües mortes; llatí, grec, esperantu i èlfic.
Després del dinar, una petita bacaina, i a la tarda 2 hores més de física, química i expressió corporal. Per acabar el dia, res millor que 1 horeta i mitja més de filosofía avançada.

Ha seguit aquest tractament durant aquests 2 mesos 6 díes a la setmana, descansant els diumenges, que s’els combinava amb unes estances al monestir de Montserrat on els escolanets li donàven classes de cant i l’ensenyàven a cordar-se les sabates sense deixar la reraguarda descoberta. Han estat 2 mesos durs, en els que en Toni ha trobat molt a faltar a la família. Va costar molt que s’obris als nous coneixements. Sentim unes paraules del mateix Toni enregistrades el segon cap de setmana al CUL: “Que ha fet el Barça?”.

Em comuniquen pel pinganell que en Toni ja està entrant als nostres estudis, i d’ací a uns moments el podrem veure.

Mentres esperem, parlem amb la família. “Que us sembla, reconeixereu el vostre pare quan el veieu?” - “No ho se, només volem la seva felicitat. Ell volía venir al pugrama”.

I aquí arriba! “Toni, Toni, Toni, Toni” Aquí el tenim.

Ovació, ovació, aplaudiments i més ovació. “Família, estimats, ben trobats”.

- Be Toni, com et trobes?
- Esperverat. No podía pas esperar aquesta rebuda pels meus familiars propers. Fins hi tot ha vingut el mossén!.
- María com el veus?
- Molt canviat, però s’el veu feliç
- Que es la felicitat esposa meva? Es allò que acompanya la realització del fi propi de cada èsser viu? com diguè Aristòtil? Busquem la felicitat com a felicitat, només per ella, com a ella, sense gaudir del camí qie ens hi porta?
- María? que te a dir? …..

…………………………………………………………………….

Per quan un programa de canvi radical a nivell intelectual?

El gran bufó Leo Bassi ha tingut una revelació. I no estic parlant de la seva obra “La Revelación”, que amb sort veuré aviat quan vingui a Santa Coloma. Si es que acaba venint. Dic això últim, perquè degut a la temàtica de la seva obra, una crítica incisiva a la religió en general i al catolicisme més concretament. Durant l’obra, apareix disfressat de Papa, consagra condons, exalta el raciocini en contra de la fe. Doncs això ha despertat la fura de diverses entitats catòliques extremistes.
L’incident més sonat va succeïr fa mesos al teatre de Madrid on actuava. Just abans de començar l’obra, un traballador del teatre va descobrir una bomba amb un kilogram d’explosius al camerino del bufó. Pero sort van poder desallotjar el teatre i desactivar la bomba, però d’haver esclatat haguès volat el teatre amb algun miler de persones dins.
Actualment, l’acció que estan portant a terme aquestes associacions a favor de la família i el catolicisme, es la d’enviar centenars de mails als ajuntaments a on tenen programada l’obra amb intenció de que la cancelin. De moment ho han aconseguit a un parell de llocs, però si entreu al web d’aquesta associació podreu llegir la carta que envien als ajuntaments.

Ahir l’entervistàven, i va deixar veure la seva nova “revelació” sobre aquest país. Diu que ha descobert les 2 espanyes. Doncs si, estimat Leo, en aquest estat encara tenen molta força aquesta classe de gent, resulta extrany per ser un estat laic.
Espero saludar-lo quan passi per aquí, ja que aniré amb un conegut seu. Si definitivament passa per casa, ja us explicaré que tal.

Força Leo!

Bé, porto uns quants dies un pel inactiu, he estat mirant el tema dels plans de pensions. I com que algún de vosaltres m’havieu demanat si havia arribat a alguna conclusió, us faig 5 cèntims, o 6.

Passo de plà de pensions. Seguiré amb la conta de les taronges que de moment va rendint, i apostaré per plans a curt termini. Aquestes 2 coses combinades es podríen considerar un pla fixe/variable? suposo.

Diumenge vaig a veure “Plataforma” d’Echanove sobre la novela d’Houellebecq. Diuen que es molt forta, no he llegit la novela, però té tota la pinta. No dubteu que us en parlaré d’ella.

El cabdal de feina ha baixat una mica. No descarto anar demà al matí a algún museu o a tirar fotos.

Us deixo, de regal, una de les millors intros dels Simpson que he vist mai. Gaudiu-la!

Bon vent!

Doncs si, avui s’ha viscut, a uns carrers de casa, el 25è festival de Radio Tele-Taxi. El de Justo Molinero. 600.000 persones, si, increíble; s’han reunit a Can Zam per veure als 4 triunfitos que han fet més d’un disc, Andilucas, Estopa i 4 quillacos més. Es increíble com aquest macro-concert anual reuneix cada any a tanta gent. El dia que es celebra no podem agafar el cotxe per sortir de Santa Coloma. Està tot colapsat.

La gràcia està en anar a passejar. Hem sortit amb les bicis cap al riu, i no feiem més que trobar quillos. Clons d’Andilucas fent palmes pels carrers, i, encara que no sembli possible, gent que venía de tot arreu amb autocars. També hem trobat a uns quants voluntaris de Ciudadanos repartint panflets. Sens dubte, saben ajustar el target.

Avui era el dia. La Bomba-H s’hauria d’haver llençat avui a Can Zam. Es l’últim any que es celebra aquí. He perdut la meva oportunitat.

Vaig aprofitar ahir al matí, que la meva esforçada parella treballava, per visionar 2 pel·lícules que ella no volía veure.
Primer em vaig tragar “Ghost Rider”. Per fí Nicholas Cage ha aconseguit ficar-se en la pell d’un personatge de còmic. Per sort no va ser Superman, i per desgràcia ha estat en Ghost Rider. La sort es que en les escenes d’acció, només li veiem el crani en flames. A mi en Cage no em desagrada com a actor, el que passa es que el hámster mort que duia al cap li feia més mal que be.
La peli no passa per ser més d’un Spawn o un Daredevil però amb uns efectes especials més adaptats a l’època que vivim.
El personatge es un motorista maleït que es dedica a acabar amb les ànimes perdudes. Durant els 90, el personatge va tenir una gran revifalla de mans del dibuixant Mark Texeira, i va ser un dels personatges mes populars de can Marvel. Però si no sou uns grans aficionats al còmic, o teniu molta curiositat, no cal que la veieu.

I després, em vaig posar entre pit i esquena una de les obres mestres dels nostres temps. Borat.
Era reticent a veure la película quan va sortir al cinema, però molta gent me la havía anat recomanant. I els arguments que em donàven eren força convincenta, així que m’hi vaig llençar.

Recomano la seva visió repetidament. Es el Paco Martínez sória de la nostra època. El periodista kazà (?) arriba als EEU i U i sembla talment el vell pueblerí castellà. Es tan exagerat i bizarro que es increible com la gent s’el creu. La gràcia en gran part es que se suposa que la gent no sap qui es realment, i accepten que pugui haver algú així realment. Hi ha moments increíbles, com el sopar amb altres 3 parelles, o l’escena de la persecució a l’hotel, de la que no puc desvetllar res per que cal veure-la per sorpresa. No soc fan de Torrentes i similars, però aquesta peli està tan ben feta que es impossible no reconèixer la seva qualitat.
Prefereixo no desvetllar cap escena, per què s’ha de veure tot sense saber-ne res.

Qui diu que avui en dia els joves no poden marxar de casa?

Que els preus dels pisos tenen la culpa? No ho crec, la vagància i l’acomodament dels joves tenen la culpa. “Es que no trobo un pis de 100m2 per 30 kilos”. Es queixen. Cony! Es clar! Però per què necessites 100m2? Si tens uns grans pisos de protecció oficial de 40m2!

Com es pot amoblar un pis de 40m2

Be. El menjador. Que hi posaríeu? Un sofà, una bona tele, una cadena de música, els cd’s, els dvd’s… evidentment, l’ordinador, si només hi ha una habitació, hi haurem de posar l’ordinador. Doncs aquesta es la solució. Todo en uno! A més et queda força espai al menjador com per posar una taula de menjar per a tres (3) persones!

Pel dormitori, us recomano aquests llits flotants que funcionen mitjançant forces magnètiques. Podeu aprofitar la part de sota del llit per posar unes bosses del Pryca amb la roba, per si no voleu gastar en armaris.

I per la cuina, que dir de la cuina. Tenim aquesta fantàstica cuina giratòria! Tot el que necessites tenir a la cuina, a un simple cilindre. T’ocuparà molt poc espai.

Com podeu comprobar, amb aquests mobles, un pis de 40m2 et quedarà fins i tot gran.
El que passa es que tots aquests mobles són novetats en el món del disseny de mobles, i amb el que hauríeu de pagar per ells, podríeu pagar-vos un pis de 44 o 46 m2

Tots els dissenys i imatges són extrets del web Decoesfera.

Vejam, estic mirant molt seriosament el tema d’obrir un plà de pensions. Com tots sabreu la meva condició d’autònom / autòmata em prediu un futur pròsper, però quan em jubili, Déu dirà.
Així que m’he proposat de posar-m’hi seriosament i planificar el meu futur.

He estat mirant 2 opcions, les de les 2 entitats amb qui treballo; La Caixa i ING Direct.

Tots em diuen moltes coses maques, però la d’ING te molt millor pinta. El que passa es que amb aquest grup, tot i que es força fiable, el fet de no tenir oficinies em fa sentir una mica més insegur. No se per què perque tinc una “Cuenta Naranja”, i de moment va força be.

En teniu vosaltres de plà de pensions? Em podeu assessorar d’alguna manera?
Plà d’inversions o fons d’inversions?

I què? que veus? res?

Doncs això mateix es el que em passa.

demà serà un altre dia.

Música mestre

Los ‘Tres cerditos’ serán los ‘Tres cachorritos’ para no ofender a la comunidad musulmana

Això es el que llegeixo via “20 Minutos”. Cada cop entenc menys la societat.
Em molesta que la gent se l’agafi, segons quins temes, amb paper de fumar. Posem per exemple els casos recents dels anuncis de Dolce & Gabanna, o d’altrea anuncis, suposadament masclistes que s’han retirat. Fins a cert punt puc entendre, no compartir; que una publicació, o un fet, pugui ofendre algú, i per tant es corretgeixi o es retiri. El que no puc comprendre es que per precaució, es modifiqui una cosa com un conte infantil. Es canvia els 3 porquets pels 3 cadellets, perque suposen que ofendrà als nens musulmans; ja que no voldran dir la paraula porc. Musulmans anglesos estan en contra del canvi perque el consideren innecesari.

Trobo que rectificar es de savis, però la societat s’està aprofitant de situacions, com la discriminació de gènere o raça, per fer i desfer com li dona la gana. Però trobo que ja es rocambolesc arribar a aquests extrems per precaució.

Es un acudit, però al final passarà. Les pelis porno acabaran en boda per no ofendre ningú.

Com sabreu alguns de vosaltres, hem passat el cap de setmana a Andorra. Un dels motius era anar a caminar una mica per la neu. Ens agrada fer excursions amb raquetes de neu, però no sabíem com ens trobaríem la muntanya.
Així que vam triar una caminada més aviat senzilla. Unes 3 horetes per arribar a uns llacs de muntanya. Ah, nota; anàvem amb la Fura.

Doncs ens vem trobar molta més neu del que ens esperàvem. De fet, les 2 hores i mitja que vam caminar, van ser sobre neu, enfonsant-nos fins els genolls de vegades.
Per nsaltres cap problema, a un ritme normalet vam anar avançant; però la Fura s’ho passava de puta mare. Però amb un problema. La neu i el gel suposen un problema si no portes botes i vas descalç. Així que a les 2 hores i mitja de camí, vam haver de tornar enrere degut a que se li començaven a obrir les potes. Es a dir, veiem uns petits rastres de sang per on ella passava. Així que, abans de que s’agreujés, mitja volta i cap avall.

No vam arribar als llacs, però ens ho vam passar força be. A més, la bèstia no havia corregut mai tant.

Au, no crec que us interessi massa,però jo us ho explico; que això es meu.