Soc aficionat al futbol, soc un addicte, ho reconec. Em sembla que tots ho sabeu. I els fets que estan passant aquests díes al vestuari del Barça amb Eto’o, em fan pensar moltes coses.
A mi m’agrada l’esport, el que passa els 90 minuts dins el camp, i no li donc molta importància al famós “entorn”, el que passa fora del camp. Però trobo que el tema en qüestió sobrepassa la normalitat per la magnitud que està agafant. Ja ho va dir Bill Shanky: “El futbol no es un tema de vida o mort; es molt més important”.
Està clar que el futbol ja no es un esport. Es un negoci on 22 tios amb un ego proporcional a la butxaca s’enfronten per veure que tindrà la oportunitat de guanyar més diners la temporada que ve.
Ha passat de ser un entreteniment a ser un tema d’estat, es l’equivalent masculí al Salsa Rosa. (No es prengui aquest comentari com a masclista, estic generalitzant).
Ha passat a ser una arma política amb la que certes ideologies ataquen a d’altres.
I em fa molta pena.
Se que tinc un blog de futbol per parlar d’això, però no en tinc ganes. Aquests fets m’estan treient les ganes de futbol. En fan veure que l’esport que m’agrada, ja no es un esport.
Avui, m’he sobresaturat de futbol. De sentir parlar a la ràdio a gent amb mentalitat de nen de 6 anys milionaris.
I després la gent em pregunta per què m’agrada el futbol anglès.
Us deixo amb un gran video futbolístic dels més grans Monty Pithon. No he trobat els subtitols en català, així que els deixo en portuguès per qui no entengui l’audio original.
0 Respostes a “El futbol es així?”