Aquest matí fent zapping ens hem quedat enganxats veien al Caçador de Cocodrils. A casa el seguíem molt el programa. Com tots sabreu perfectament, Steve Irvin va morir en acte de servei mentre filmava unes ratlles. Una d’aquestes li va clavat l’agulló i va morir. Se’n va anar un gran personatge mediàtic i un dels productes d’exportació australià més important.
Doncs be, aquest matí l’estavem veient tractar amb una pitó constrictor. Aquesta acabava de posar els ous i ell es disposava a agafar-ne uns quants. El moment abans d’actuar, mirant cap a càmera amb aquella cara d’emoció, ha deixat anar: “Aquesta es una situació molt perillosa, un moviment en fals i la meva vida correrà perill”. Ens hem mirat i hem dit: “No Steve, aquesta no et matarà, et matarà una ratlla”. I aquí, el programa ha perdut molta gràcia. Quan saps el final, perd emoció, oi?
Per sort, les seves explicacions sobre les pitons constrictor ens ha donat tema de conversa al sopar d’avui. On la Núria ha dit que li agradaría poder desencaixar els ossos del crani, com fa la serp; per poder-me engullir sencer.
Es tard, i em fa por anar a dormir. No se si podré dormir més amb ella.
Diuen