Cadells imaginaris.

Ahir a la tarda, després de 12 hores non-stop al curro, arribo a casa i em trobo amb una situació que ja s’havia prodüit 2 cops abans. La Fura, torna a tenir un embaràs psicològic. Abans havia adoptat una pilota, un biberó de joguina i d’altres tròssos de plàstic. Aquest cop li ha tocat a un ninu en forma de lleó.
Generalment es una situació força desconcertant, però en aquest cas s’està prodüint de forma exagerada. Normalment jeia amb la joguina a la vora i anava sempre amb ella al damunt. Ahir, s’estirava al damunt del nino i intentava que mamés. A més a més no para de plorar. Tinc entés que es l’instint matern, encara que l’embaràs sigui fals, te llet; plora per que se n’adona que el seu “cadell” no s’alimenta. I està molt més mimosa, i si no estàs amb ella plora, i no para. Ja sé que es una situació força extranya, però enteneu-me. La gossa està “malalta” i se la veu petir molt. Així que, quan eren les 2 de la matinada, i no havia parat de plorar, he agafat la manta, i me n’he anat a dormir al sofà amb la gossa al costat. He dormit de puta pena, però he dormit.
Es una situació molt complicada, però esperem que no duri massa i la puguem passar sense perdre moltes hores de son.