Les Animalades de l’alex

Ladies & Gentlemen. Em piro de vacances. Si, ja tocava. 3 setmanetes de relax i desconnexió.
Un primer incís a galícia de 5 díes, seguit d’un viatge als Estats Units uns 10 díes.

Intentaré estar desconnectat de la blogosfera i no postejar. Segurament em connectaré de tant en tant en blogs aliens i aniré comentant. Però els meus els abandonaré fins que torni. Ni posts de les pelis que vegi, ni dels viatges ni res.

Així que això queda obert a que dieu el que us doni la gana.

Fins la tornada!

PS. La foto? el que penso fer mentre estigui a casa.

Aquest matí ens hem llevat amb ganes de fer un esmorzar com el de la foto, es a dir, xurros. El primer dubte ha estat: A on els anem a comprar? A tot arreu on s’ens acudia havíem d’anar amb cotxe. Ens hem dit, bah, serà un moment. Hem agafat el cotxe i després de 5 minuts hem arribat a la xurrería mes propera. I després de 30 minuts de cua, hem aconseguit els nostres xurros.
Quan era petit, baixava de casa, i a 3 o 4 carrers gairebé sempre hi trobava una xurrería. I Ara? La gent ja no menja xurros? Què ens està passant?

Està clar que el que abans era una rutina, esmorzar xurros, ara s’ha tornat un luxe per qui en té una a prop.

Volem més xurreríes!

He sentit avui a la ràdio, que ha sortit una nova Llei del Cinema per part del Govern espanyol. La intenció d’aqusta llei es de potenciar el cinema espanyol pel damunt del cinema estranger i sobretot l’americà.
Aquesta intenció, per part del govern espanyol, es prou encomiable. Sens dubte un govern ha de vetllar per la cultura del seu país.
El problema es el mètode que he sentit que volen aplicar. Volen apujar els preus de les entrades de cinema a les pel·lícules americanes.
Bé, la primera reacció es: I Per què no abaixen el preu de les entrades a les pel·lícules espanyoles? Està clar que no es la forma d’actuar. Però, realment es pensen que la gent va al cinema triant la pel·lícula pel preu? Amb aquesta normativa, la única conseqüència serà que la gent es descarregarà més cinema il·legalment d’internet.
Però, per què es veuen més pel·lícules americanes que espanyoles als cinemes? Be, es veu que les productores, quan venen una pel·lícula d’exit a les distribuidores, les obliguen a comprar també 6 o 7 pelis de baixa qualitat amb el pack. Per tant, per veure la propera peli d’Scorsese, trobarem a les pantalles la propera comèdia de Jim Carrey o d’Adam Sandler, i la propera de terror juvenil absurda o amb bèsties assessines a l’ascensor. Està clar que regulant això, reduirïem el número de pel·lícules absurdes que hi ha a les pantalles, i trobaríem més espai per pel·lícules espanyoles.

La tercera solució que se m’acut, la mes inversemblant, es procurar que a l’estat, es facin pel·lícules més interessants. Això , ho sento molt, ho trobo molt difícil.

Jo, per part meva, seguiré veient el cinema que crec que m’agradarà sense mirar d’on ve.

Acavo d’arribar del cine, i necessitava explicar a algú quant m’ha agradat Clerks 2. Es el problema que té anar sol al cine…

¿Heu vist les anteriors pelis d’en Kevin Smith?
A les pelis anteriors em refereixo a les 3 que valen la pena. Clerks, la primera, la que va rodar en blanc i negre, amb el sou que tenía estalviat d’un any. Mallrats, la segona, en la que comença a expandir el seu món de personatges i començes a veure la relació dintre d’aquest univers de pre-adults que ha creat. I la tercera Chasing Amy, a on els personatges ja son adults, i s’han d’enfrontar a la vida com a tal, sense tenir cap experiència ni referència. En aquestes 3 pelis, Kevin Smith crea un univers dins de New Jersey en el que el únics que repetèixen son Jay i Silent Bob (el mateix Smith), que serveixen de nexe entre un mun de personatges, que mentre avançen les películes descobreixes que son familiars de la peli anterior, o es la noia aquella de qui parlen a l’altre peli.

Si no les heu vistes aneu a veure Clerks 2, no es imprescindible haver-ho fet. Passareu una molt bona estona, riureu, i molt, i veureu una peli feta amb molta gràcia. També veureu una peli en la que primen els diàlegs, les situacions i en la que no passa molta cosa. Uns personatges mitjançant l’expressió dels seus sentiments canviaran la seva forma de veure la vida i de veure els altres. Això sí, tot entremig de discussions de si la trilogía del Senyo dels Anells es millor que Star Wars, que si sexe per aquí i sexe per allà. Això si, escrupulosos abstingueu-vos.

Ara, si heu vist les pelis anteriors, prepareu-vos per recuperar als grans Dante i Randall de Clerks. Son 10 anys més grans, però el temps sembla que no ha passat per ells, segueixen treballant al mateix “Quik Stop”, la botiga de queviures i al videoclub del costat, fins que un dia es crema tot i han de començar una nova vida treballant a Mooby’s, el fast food de l’univers Smith.
La peli es com les anteriors, i el nivell es molt alt. Pensava que baixaría, sobretot despres de veure Jersey Girl o Jay y Bob Contraatacan. Però Kevin Smith ha recuperat el seu món, on millor es mou.
Hi ha 3 escenes memorables de la película, que si aneu a veure segur que recordareu després i la rememorareu.
Primera, l’explicació de qui es “El amo del Calabozo”. La segona, la classe de ball. I la tercera, i més extensa, l’espectacle d’erotisme inter-espècies.
La veritat es que s’ha de ser un mestre del guionatge per poder estar explicant-te una història com aquesta en la que passes de tenir els sentiments a flor de pell, a descollonar-te pel terra.

Chapeau!