Si senyors. Tornen aquest parell de mestres de la carcajada i l’humor absurd. La segona setmana de Maig estan a l’Apolo. I evidentment allà m’hi trobaràn. Ja us dirè com ha anat…
Arxivar per Març, 2006
Una recomanació. El centre termo-lúdic Magma a Santa Coloma de farners.
Hem passat el diumenge allà. Es una mena de Caldea, pero un pel més petit. L’aventatge es que l’aforament es força mes limitat que al centre andorrà. A més a més les tarifes son mes assequibles.
Nosaltres vam agafar el forfait d’un dia; que inclou l’estancia al centre tot el dia, el dinar a un buffet lliure que no estava malament, i dos tractaments. Quiromassatge i recobriment amb raïm. Força relaxants tots 2.
Au, recomanació feta.
Be, una altra estona morta que aprofito per donar-li a la ma.
Puff, un aspecte positiu i un altre negatiu.
Positiu. Ens ha tocat el benfica, i tot i que despres ens toquin l’Olympic o el Milan, trobo que podia ser pitjor.
Negatiu. Arsenal- Juve, i la tornada a Delle Alpi. I a més a més, el Barça no jugarà a Highbury i no hi podré anar.
Oooohh que be. Estic mooolt content de portar en aquests moments la samarreta que porto. La granate, la que porta el 14 a l’esquena amb el nom d’Henry. Quin partit. El Madrid? On es, enlloc. Només unes fuetades finals a la desesperada, que de no ser de Roberto Carlos que ha aturat la pilota abans de que entres, amb en Casillas rematant un corner, hauria acabat en ridicul.
El futbol es un esport de valents. I valent es apostar per la joventut; Senderos, Eboué, Flaminí, i sobretot en Cesc. Que falten els veterans? Doncs es tira de la joventut. En Wenger ha descobert a Henry, Pirés, Ljunberg, Anelka, Petit, Wiltord, Kanu, Cole, Vieira i un etcetera de jugadors que tothom voldria al seu equip. I així es com es fa un equip, un equip fet per guanyar, i per gaudir jugant al futbol. A quin jove de 17 anys no li agradaría jugar amb Henry, Pires, Bergkamp, Lehman, etc. Doncs a l’Arsenal, això pot succeir. I apostant per la joventut i es talent, es com es guanya.
I això va per tots els que deien que el Madrid ho tindria fàcil contra l’Arsenal. BUTIFARRA. D’aquelles que et deixen blau al braç. BUTIFARRA, per que no saben el que es gaudir del futbol. BUTIFARRA, per que l’unic jugador de menys de 19 anys que veuran jugar mai no arribarà enlloc. I BUTIFARRA, per què els Gunners estem gaudint de les estrelles del futbol del futur en aquests moments.
Força Arsenal i Força Barça. I si coincidim a quarts, m’en vaig a Londres.
Sens dubte el més divertit d’ahir a la nit al Camp Nou, va ser cridar-li això al Sr. Mourinho. Que ha passat de ser un gran entrenador i estratega amb un paper a representar devant la premsa, a un senyor covard amb una rabieta. Ahir es va jugar de la única forma que ens permetrà guanyar la Champions. Adaptant-nos al rival i al resultat, però sense perdre aquest esperit de “jogo bonito” al devant.
Lo negatiu: La lesió de Messi.
Lo positiu: tenim 3 setmanes més de gaudir de Larsson sense que la premsa taladri amb Messi
Després de llegir les cartes de reclamació demanant el nou look del blog (de fet només 1). He de dir una cosa: “NO PUC!”
Estic currant cada dia una mitjana d’11 hores i quan arribo a casa el que menys de gust em ve es posar-me devant l’ordinador a treballar més. A partir d’avui em declaro en vaga cerebral. Encara que no hi trobareu massa diferència.
Diuen