Silvinho s’escapa per la banda, centra de rosca a l’àrea petita i allà apareix Henrik Larsson per picar la pilota amb el cap dins la portería, GGOOOOOOOOOOOLLLLL!!!!
Be amics. Henrik Larsson 60 minutets i 2 gols, vamos subiendo!
Un desequilibrat amb connexió a internet
Silvinho s’escapa per la banda, centra de rosca a l’àrea petita i allà apareix Henrik Larsson per picar la pilota amb el cap dins la portería, GGOOOOOOOOOOOLLLLL!!!!
Be amics. Henrik Larsson 60 minutets i 2 gols, vamos subiendo!
Puta tos!
Aquesta es la exclamació que porto dient tot el cap de setmana. Es d’aquelles tosses tontes que no s’en van, i que produeix una cussor al coll d’aquelles que putejen bastant. El motiu? No se, aires acondicionats a a questes alçades, la diferència de temperatures del mati al migdia. En resum, el temps dels collons. Per què Déu nostrusenyor ens tortura amb aquestes punyetes de la vida? Per torturar-nos, per que no n’hi ha prou amb els tsunamis, tifons, huracans i terratremols que agiten el món; hem de tenir tos, i a més a més, no marxa ni amb aigua calenta. Puta tos…
Hola estimats lectors/es (se m’està empeltant l’esperit d’Iniciativa Verds). Feia gairebé 2 setmanes que no escrivia res, la veritat es que he anat bastant de cul i no he pogut gairebé ni dir fava. I a més a més ni al metro ni al curro ni enlloc em passava res destacable o noticiable. Però avui al metro he vist una cosa qu em’ha fet gràcia. Abans d’explicar-ho us advertiré que no crec que us en faci de gràcia i que el meu nivell neuronal no està ni molt menys a l’alçada que es troba habitualment, equiparable a Angel Cristo o a Topo Gigio.
Eren 3 quarts de 9 del matí, i al metro dret devant meu hi havia un noi tot modernu, amb un look barreja David Bisbal i Latin King. Anava tot maquejadet amb els seus piercings i la seva munyequera nova preparat per fardar devant les pollastres/polastresses del seu insti. Però oh! Fatídic descuit. Quan s’ha girat per preparar-se a baixar i mentre es pujava una mica els pantalons per que no se li veièssin els ous des-d’el darrera, la població del metro i jo hem descobert sorprenentment que darrera el coll de la seva samarreta, encara penjava la etiqueta de tal samarreta. Amb el seu pinganillu de plàstic, aquell que costa de tallar, i el logo de Fashion Shirts penjant-li del coll. No hem pogut fer mes que esboçar un somrís i esperar que quan alguna pollastressa li passi el braç pel coll quedi horroritzada amb la etiqueta del mercadillu que li ha quedat enganxada.
Aaaii els matins del dijous…

Avui el magnífic i sensacionalista diari gratuit “Que!” ens ha descobert una web d’una mala hòstia brutal. Es diu www.where-next.com es una web a on apostes a on es produirà el proper atemptat terrorista i de quina manera; cotxe bomba, suïcida, kamikaze, etc. A més a més el premi a qui més s’hi acosti es una samarreta amb una foto de l’incident amb el lema “I predicted it” (Jo ho vaig predir). Els requisits; un mínim de 10 morts, si no no puntua.
Hagan juego señores!

En Nicolas Cage ha fet la seva última relacionada amb el món del còmic. Ha tingut un fill i li ha posat de nom “Kal-El”. Per qui no ho sàpigue aquest es el nom kriptonià d’en Superman. Això combinat amb el seu cognom “Cage”, que prové del superheroi Luke Cage alies Power Man. Au Nicolas! Com t’ho curres!!
Diuen