Si us agrada veure com es fa música, una deconstrucció.
Passen 48 hores, no va. Truco…
- Oiga, que he esperado las 48 horas que me dijeron, y esto no va!
- Uy! A ver? Usted no está dado de alta.
- Comorl? Y el router que me han mandado? Ha sido casualidad que llegara a mi casa?
- Un segundo… (sona Para Elisa) - Ya está, estaba dado de alta pero no tenia el alta técnica. En breve recibirá línea.
- Seguro? Bueno, no hay más remedio que esperar, gracias.
Al cap d’unes hores, línea. Va!
Va? No del tot. Va al MacBook, va a l’iPhone, però no va al pc de la jefa. Merda, truquem al servei tècnic.
Després de mitja hora de conversa arribem a la conclussió de que el router no es comunica amb el pc. Això mateix, amb aquest mateix router li passà a mon pare fa mes i mig. Ok. “Mándeme un router de otro modelo”
Ahir al matí, va arribar. L’endollo, configuro, i va. Va a tots els ordinadors, i més ràpid que l’altre.
Creuo els dits, tots, perquè tot segueixi igual.
Truco al 1004, explico el que m’ha passat, “eso es problema de su compañía de ADSL”. Ok, anem a trucar a Ya.com
- Oiga, que me ha pasado esto. ¿Qué tengo que hacer para volver a tener conexión?
- Huy, tendrá que darse de baja y volver a darse de alta.
- ¿Y tengo que volver a pagar la cuota de alta?
- Si. Lo siento, pero el problema no es nuestro.
- Ok, de momento dame de baja, del alta ja veurem.
Així que ara estic sense connexió a internet i he de fer malabarismes per treballar. Saps que? Agafarem el Duo de Telefónica i així, enlloc de dependre de 2 companyies dependrem només d’una, que tinc el 50% de possibilitats de que peti.
Truquem al 1004:
- Oiga señorita, que quiero darme de alta.
- Muy bien, tarifa, servicios, bla bla bla.
- Ok. Pero mire una cosa, a mi padre le mandaron un módem que a la semana dejó de funcionar de forma inalámbrica, a ver si me pueden mandar uno que no sea ese.
- Que modelo es?
- Pues no se exactamente cual es, pero uno que se ve que no funciona bien de forma inalámbrica.
- Ok, le mandamos un modem que funcione.
15 díes després…
- Mira, ja tenim módem! A veure si va… No va. Truca al 1004. - Truquem- Oiga! que no va!
- Tiene que esperar 24 horas a que le demos la linea de alta.
- Ok, pero avisen, coño, avisen!
To be continued.
3 d’Abril de 2008, casa de qui escriu.
- Escolta! Has vist que no tenim línea al telèfon? No va!
- Hosti, no m’en havia adonat, com que no el fem servir. A veure?
Es veritat, no xuta. Com pot ser, si internet si que funciona?
- Deu ser cosa d’ells. Vaig a trucar a veure si ens diuen alguna cosa.
10 minuts després…
- M’han dit que enviaràn un tècnic, però que es molt extrany que no tinguem línea i internet funcioni.
- Espero que no trenquin res…
4 d’Abril, mateix batlloc.
Riiing, riiing.
- Digui?
- Hola soy el tésnico de Telefónica, que ya les he arreglao lo de la línea
- Hosti, es veritat, m’està trucant al telèfon i no teníem línea. Cual era el problema senyor?
- Nada, el cable de la linea telefónica estaba roto, así que le he quitao el de datos, el de interné, y se lo he puesto en el telefónico. Ahora tiene teléfono pero no tiene interné.
- Comorl! Oiga, no no, que a mi no tener teléfono me la suda, pero curro con internet, vuelva a ponerlo como estaba!
- No puedo, no me permiten tocar nada de la conexión de ADSL que no es nuestra.
- Conyo! Me ha quitado el cable! Cómo que no puede tocar nada?
- Lo siento, tiene que llamar al 1004.
Fillsdeputa… em sentiràn.
To Be Continued
Fem una mica de recompte dels llibres que van caure en les meves mans ahir:
El Sindicato del Policía Yiddish de Michael Chabon.
Aquest va caure per què ja havía llegit el seu gran llibre “Las Asombrosas Aventuras de Kavalier y Clay”, i m’agrada molt el toc comiquero de Chabon a les seves històries. Aquest parla d’un mon on no s’haguès creat l’estat d’Israel després de la Segona guerra mundial, i els jueus viuen a una zona dels Estats Units. Aventures policiaques a un mon alternatiu.
Judici Final de Ferran Torrent
El final de la trilogía de “Societat Limitada” i “Espècies Protegides”. A veure com acàben les aventures de Joan Lloris, que es Disposa a ser alcalde després de tenir èxit al València CF. Més intrigues polítiques i merdes esportiu de la mà del gran Ferrant Torrent.
Ara parlo jo, d’en Carles Rexach
Aquest l’he agafat perquè segur que es passa una bona estona llegint-lo. He d’inpregnar-me una mica de la filosofía de vida d’el Charly, més que res per relaxar-me una mica.
- Àlex, com hes que hastinhut això un pel abandonat aquests dies?
- Bah, quina merda. He estat sense internet a casa.
- I això?
- Es una història un pel curiosa, ja la explicaré quan es solucioni.
- Llavors, ara des de on escrius?
- Des de la feina, però la connexió d’aquí també va i be, així que es el tercer cop que escric això a veure si es puja d’una vegada.
- Vol dir això que tornes a postejar amb freqüència?
- No, vol dir que estava fart de veure el “de bolos”
Fe de rates:
En català correcte mai direm “va i be”, direm “va i ve”.
Mai direm “hastinhut”, direm “has tingut”.
I mai direm “solucioni”; direm “arregli”
Este viernes actuo en Casa Fórceps.
Quan un deixa de treballar per una tercera persona o empresa i es posa a treballar pel seu conte s’embarca en una aventura força emocionant. Emocionant no sempre es positiu. Faig servir la paraula per dir que vius més emocions, positives i negatives, quan tu mateix prens els riscos i has d’acceptar les responsabilitats.
Be, de moment, avui en dia han augmentat el nombre de responsabilitats a acceptar que riscos a prendre. El risc principal es, tant treballes, tant guanyes; i això a la majoría de feines no passa, tu cobres t’escaquegis o curris al 100%. Lo fotut ve amb les responsabilitats.
Fa uns mesos vaig fotre una cagada, i no em costa gens acceptar-ho, ni ara ni quan va passar. Aquesta cagada em va suposar unes despeses econòmiques que, be, es van poder assumir. Les difícils d’assumir son les seqüeles que queden. Hi ha nits que te les passes pensant en si has fet la feina sense deixar-te cap pas o si no t’has equivocat en res, fa poc vaig arribar a l’extrem de llevar-me a mitja nit a repassar unes coses que havia d’enviar i no em deixàven dormir. I estàs esperant la trucada que et diu: “hi ha un problema”.
Tot això es deu també a la meva naturalesa pessimista i complicada, però un accepta que es tracten dels riscos que s’assumeixen a l’estar tu sol devant la barrera, sense ningú que et cobreixi les espatlles. Tot i que sempre hi ha gent disposada a donar la cara per tu.
Ara ho rellegeixo i no se perquè coi escric això, em recorda a aquells posts de fa anys parlant de l’insomni. Però be, ja que ho he escrit, i feia temps que no actualitzava, ho penjo.
Pobre David, li ha tocat la grossa. Ell feia la seva feina molt be, era un dels millors fent-t’ho, però un dia li va tocar la grossa. Va fer tan be la seva feina, que aquesta va acabar amb la seva vida, igual que li havia passat al seu amic i company Edu.
El primer va ser “El Neng de Castefa”; aquest personatge va destrossar la carrera artística d’Edu Soto, que va ser fagocitat pel personatge. I en David Fernández ha estat abduït per Rodolfo Chikilicuatre, mai més tornarà a ser David.
El cas d’Edu Soto va ser força curiós. Després d’haver de tallar la seva presència al programa de Buenafuente, degut a que fes el que fes, tothom veia el Neng; va anar a parar a Tve. Allà li van donar un programa que presentava com a Edu Soto. I el nom d’Edu Soto sonava 5 cops per minut, per què la gent es quedés amb ell, ja que tothom s’adreçava a ell com a Neng.
Chikilicuatre va actuar ahir al circuit de Jerez, va fer una volta d’honor al circuit, i va acabar de fagocitar David Fernandez. El problema es més gran, que que el personatge ha sortit definitivament del programa on va nèixer, i ara es present a totes les cadenes, a totes hores. I em sap greu, per què en David em fotía riure molt.
Aquest es un dels pocs problemes que se li en va de les mans a en Buenafuente, hauría d’haver aprés del cas de l’Edu Soto. Però com l’altre cop, una broma se li ha tornat a anar de les mans. I qui ho pagarà serà David Fernández, que ja va tenir prou problemes per què la gent deixès d’adreçar-se a ell com a Gilipolles.
Au, un video pel cap de setmana. Un anunci del nou WNBA live 2008. El joc de bàsquet femení.
Diuen